calçar
| |
'calzar ' , del lat. CALCEĀRE (REW 1497). Formas: calçaronllj 668.16 "et - hũas calças" calçase 343.16 "de que os - "; calçadas 267.54, 268.10, 269.7 "suas auarcas - ". Desde el XI: a. 1061 "et atccepimus de uobis seruitio bono in mia uida uestire et calcar" (PMH Diplom. 268); a. 1064 "et in uestire et in cobrire et in calzare" (id. 275); CSM 64.78 "fillou logo as çapatas... / u quis calçala hũa delas", 161.14 "e ssa moller e seus fillos e vestia e calçava", 365.28 "vistiusse log' e calçousse"; Afons' Eanes do Coton (1120, 1588) "e uos, se assy queredes ffoder / saberedes como ides fazer... / con quen teuerdes visted' e calçado / ca me non uistedes nen me calçades" (14, 15); Fernan Rodriguez Redondo (1146, 1613) "el sse ueste e se calça muj ben / en esto mete el o mais do que ten" (7); a. 1337 "e vijnte soldos pera calçar e pera camysas" (Portel 177); Cr. 1344 "andando elle a pe com suas avarcas calçadas" (III, 243), "e poselhe renda certa de que os calçassem" (III, 330); Gal. Estoria "de cõmo os omẽs... se calçarom" (90.22); a. 1410 "e hũũa duzea de tacas pera seu calçar" (Desc. Portug. I, 226). En cast. desde el XII (1131). |