albarda
| |
'albarda ' , del ár. AL-BARDA¡A 'albarda ' (REW 955; Neuvonen Arabismos p. 181-2; Corominas DCELC I, 83; Lokotsch 228; Eguilaz 103; Machado DELP1 136a; DELP2 172b; Infl. Arábica I, 110-112; Lange 147-148). Una vez: 628.36 "et leuouti preso en hũu rocĩ de - ". Hay documentación desde el s. XII: a. 1102 " Gundisaluuo Aluarda testis" (Doc. Med. Port. III, 74); a. 1114 "et si femina habuerit sine albarda et in fosado fuerit cum domino terre defendat iugada" (id. 420); a. 1253 "et melior albarda de azemela ualeat decem solidos" (PMH Leges I, 195); Cr. 1344 "et leuouti preso em hũu rrocĩ d' albarda" (fol. 260aV); a. 1364 "com suas albardas nouas e tres çinlhas uelhas" (en Machado Voc. XIV 248); a. 1413 "nem bestas de sella nem d' albarda" (Desc. Portug. I, 232); a. 1434 "nem galinhas nem bestas de sella nem d' albarda" (id. 287); a. 1446 "ferradura de roçin d' albarda" (Ferro2 p. 137); a. 1457 "seis rociis de aluarda" (id. 327); a. 1457 "e dous diñeiros da aluarda" (id. 429); a. 1458 "hun roçin d' albardas" (id. 357). Otros ejs. en Machado DELP, Magne DMC s.v. y Morais. En cast. desde el s. XIII (1238). |