asta
| |
'palo de la lanza, pica ' , del lat. HASTA (REW 4072): asta 591.8 "que o pendom cona - seiu pelas espadoas", astas 99.11 " - das lanças", 753.43, 803.54 " - de lanças". Desde el s. XII: a. 1153-7 "sucurrant vicino suo cum ense et asta" (F. Allariz, en BCMO III, 168); a. 1223?-1279 "de astas de lanças e d' azcũas" (Desc. Portug. I, 11); a. 1336 "a dizima das astas das lanças e de dardos" (id. Suplem. 391); Cr. 1344 "cavalgou a grande presa e tomou hũa asta enna mãao" (III, 115), "nõ queymarõ outra lenha senõ astas de lãças" (fol. 283aV); Cr. Troyana "non era mays grosso que hũa asta de lança" (I, 174.12); Graal "grã peça da hasta passou da outra parte" (II, 273); a. 1440 "que alçara a lança e que lle dera con a asta dela" (Ferro2 p. 264). En port. se escribe hoy hasta, que coexiste con haste; ésta ya en el XIV: Miragres "cõ aqueles a que froleçerõ as astes" (p. 90), "et dou cõ a espada ẽna aste en que estaua o pendon et cortoo" (p. 127); D. Eduarte Ensinança "achei certa speriencia se a lança trazia de forte aste e bem asteada" (109.5), "com aste algũa de lança" (110.18); Corónica Iria "et con huun pendon en huna aste de huna lança" (55). En cast. desde el Cid (véase Pidal Cid II, 484). Cfr. A. Greive Hasta, 51-54. |