beesta balesta balesta baesta beesta besta balesta
| |
'ballesta, antigua máquina militar para disparar saetas ' , del lat. BALĬSTA (que alternaba con BALLĬSTA ). Formas: beestas 297.25,27, 745.33 "seetas de - et d' arcos", 862.9 (c. 599), 872.44 "cõ - de torno et de outras muytas maneyras", 874.7,9 (c. 613), balestas 297.25. La forma primitiva balesta en el XII: a. 1109 "spatas et scutos lanceas balestas saggitas" (Doc. Med. Port. III, 278). La más evolucionada baesta en el XIII: CSM 126.17 "nen con baesta que yan armar", 154.1,21 "como un tafur tirou con hũa baesta hũa seeta contra o ceo... / e pois armou a baesta", 408.21 "ca lle falssou os costados a saeta que de forte / baesta fora tirada". Aún en el XIV: Cr. Troyana "corria tan agiña que non auja arco nen baesta que tan agiña podesse lançar hũa saeta" (I, 280.22), "et de dardos et de fachas et de baestas et de bisarmas et de espadas" (I , 189.19). En los ss. XIV-XV la forma normal es beesta: Miragres "et en chamãdo o nome del sayome a seeta tã rregeamente por la orella com̃o se sayse entõ da beesta" (3); Cr. 1344 "e este nome Balleares quer tanto dizer come cousa que perteença pera beestas, por que dizem que em aquellas yslhas sooe de aver as melhores beestas e os melhores beesteiros do mundo e os mais sotiis e que melhor soubessem em feito de beestas" (III, 268); a. 1360 "porque dizedes que ssabem tjrar com beestas" (Desc. Portug. I, Suplem. 36); a. 1364 "it. dezenoue beestas com ssas fundas de burel... it. quinze beestas... it. hum torno pera armar beesta" (Machado Voc. XIV 240, 244, 248); Cr. Troyana "tijña y moytas beestas de torno. Et outras moitas de pe et delas de torno et delas de nerueos" (II, 124.1); Virgeu de Consolaçon "o arco da beesta" (p. 95); D. Eduarte Ensinança "algũus beesteiros com trigança nom podem sofrer o desparar da beesta com boo assessego" (98.5). La forma mod. besta desde el XV: Livro da Montaria "pouco menos sahe da sua besta de tiro" (Textos Port. Med. 532). Antes la cita Magne en Graal "alongouse del bem tres traitos de besta" (II, 137) (en el XVI aún el arma ant.; ejs. en Morais ). Se conocen, además, en port. balestra (del it.) y el cultismo balista. En gall. nunca se ha dicho besta, ni tampoco existe bestra (citada por G. de Diego Dicc. 898); en los diccionarios se citan baesta y balesta, pero la única forma actual es ballesta (con referencia al coche ). Se usó bastante balesta (equivalente al cast. ballesta ). Aparte mi texto está en la Gal. Estoria "et alongouse del tanto cõmo poderia séér hũ treyto de balesta" (219.28); a. 1458 "e quando vyra a balesta armada que fogira... con suas armas e balestas e lanças et escudos et espadas" (Ferro2 p. 337, 339); a. 1439 "e de cada balesta duas brancas" (id. 416); a. 1484 "foran achados con suas vallestas armadas... con hua vallesta armada" (id. 366). Véase Magne Gloss. Graal 201-202; Machado (Gloss. CBN, 203b-4a); Giese (Waffen 74; Portug. Waff. 272) y Elucidário s.v. besta. En cast. desde el XIII. |
besta besta bescha bestia
| |
'caballería, cabalgadura, animal de carga o para cabalgar, fiera ' , del lat BĒSTĬA (REW 1061 cita el port. besta equivocadamente como ant.). Formas: besta 91.10 "o conde nõ pode yr de - pella mõtana tras o porco et ouve a dezersse do cauallo", 314.13 "deçeu da - ", 408.8, 416.19 "dizẽ que demandou - para caualgar", 527.34 "a liura da carne da - ", 528.54 "se algũa - morria", 530.18, 537.27 " - nỉhũa para caualgar", 555.17 "dhũa - muar", 585.15 "tã grã medo de hũa - " (= león ), 691.13,16,17 "que caualgasse en - ... caualgar en - ... tal ora com̃o caualgasse en - ", 722.34,35,10, 887.16 "que ala querẽ sobir de - ", 898.2,3,6, 8,9,12, bestas 92.44 " - brauas nos comerã aqui" (id. 604.24), 141.30 "de panos et de - ", 227.25 "em suas - ", 395.3, 436.22 "por que tragiã as - cansadas", 437.28 "mandou que lles desem as - " (= caballos ), 495.11, 501.23 "et perdeu y muytas - ", 503.25 "muytas - carregadas de vianda", 528.53 "et carne nõ auiam nẽhũa senõ de - ", 529.11 "a carne das - que morriã", 530.17, 535.14, 564.20,25 "para as - ... deçerõse das - ", 598.47, 599.20 " - ou aues et que as comeriã", 605.13 "deçerõ a el das - ", 616.11 "mãdou que llis dessem as - et caualgou o Çide", 644.50 "as azemelas et as outras - et animalias estranas", 674.18, 740.12 "os omes et as - ", 753.40 "et muytos caualos et outras - ", 756.18 "muytos caualos et muytas muas et muytas - de caualgar", 781.9, 800.34 "as azemelas et as outras - ", 811.158, 812.198, 837.13 " - carregadas", 838.13 (c. 570), 839.19, 850.4 (c. 585), 855.6 (c. 589), 865.6 (c. 602), 866.7 (c. 603) " - et gãado", 879.5-6 (c. 617), 894.11, 902.66 "as - et as anjmallas". Desde el s. XIII: a. 1258 "que el Rey aia seis bestas... nem faça ter outras bestas na estrebaria... nom tragam bestas em na casa del Rey... nom tragam bestas" (PMH Leges 198); a. 1261 "nem enuyem sas bestas nem seus homens rroussar fora da vila" (id. 205); CSM 124.46 "assi que ave nen besta dele non comiu per ren"; Roi Queimado (944, 1385) "encima da besta en que hya" (12); a. 1296 "cũ quatro bestas" (Salazar 97.17); Johan Garcia de Guilhade (1109, 1499) "mays cada que quyser caualgar / mandade sempr' a besta chegar / a hun caralho, de que caualguedes... / se uola besta ensselada andar... / ca pela besta sodes soldadeira" (6,9,11), etc. (ejs. en Machado Gloss. CBN, 209a-210a); Cr. Troyana "quantas anjmalias et bestas ẽno mundo son" (I, 306.24); Gal. Estoria "o sexto dia criou as bestas grandes et as pequenas" (4.24); Miragres "pos en sua voõtade de yr en rromaria... en hũa besta" (180), etc. Existió en XIII-XIV la forma popular bescha: CSM 155.53 "que a mi fazer non queira o que a beschas non faz / nen a aves", 189.11 "hũa bescha come dragon toda feita", 228.6 "ssequer nas beschas mudas demostra sa piadade"; a. 1274 "todolos gaados de qual natura quer que seian e as beschas" (Portel 113); Graal "e foi per u cuidou que achasse mais toste sa bescha... eu vou depos ũa bescha que vi passar agora per ante mim e é a bescha tam estranha" (II, 241). También se usó el cultismo bestia: a. 1162 "homo qui bestia caualar habuerit non det pousada" (PMH Leges 390); CSM 1.32 "bestias d' arada", 31.6,46 "que quinnon / queren end' as bestias mudas... mas este novelo non / yra nas offereçudas / bestias qu' en offereçon / sson aos santos rendudas", etc.; Cr. Troyana "et bestias et prouiços et aues" (I, 183.24); Graal "vistes ja a bestia ladrador" (II, 44). Véase también Machado (DELP1, 359a; DELP2 423b); Morais y Magne Gloss. Graal 207-209. En cast. desde el Cid. |