falsar
| |
'romper, quebrantar, quebrar' , de falso o lat. FALSĀRE. Formas: falsar 426.24 "tragia muy bõas armas et nõ llas podiã - ", falsou 401.16 "que lle - o escudo" (id. 638.4,6), falssou 139.31 "tal golpe que llj - o escudo et as outras guarnições", falsoulle 113.74 " - todalas garnições", 401.20 " - o escudo", falsarõ 128.65 " - a postura" (ms. falarõ ). Se documenta desde el XIII: CSM 408.20 "ca lle falssou os costados a saeta que de forte / baesta fora tirada"; Cr. 1344 "muytas e boas lorigas falssar e desmalhar" (III, 59), "hũu tal golpe de lança que lhe falssou o escudo" (III, 82), "que nõ podya seer ca falssaria sua verdade" (III, 167), "que lhe falssou o escudo" (fol. 262aV); Cr. Troyana "tal lançada que lle falssou as armas" (I, 99.20); Graal "feriuo tam rijamente, que lhe falsou a loriga" (I, 93); Condestabre "e falsoulhe hũas solhas que trazia" (p. 181). Llega al XVI (lo cita Viterbo Elucidário en João de Barros ). En el Elucidário se señalan varias acepciones ants.; la de 'falsear' está ya en 1172 "et de mensuras fraudadas siue falsadas, qui illas falsauerit pectet V solidos" (F. Caldelas, en BCMO III, 399). También "dos ouriuezes que sse trabalharem de falssar ouro ou prata" (PMH Leges 177), "o que falssa prata o ouro o moeda estabeleçemos moedeyro que moeda falsar... pera laurar ou falsar" (id. 255); a. 1174 "siquis mensuras aut cubitus falsauerit D solidos petet" (id. 400); en la trad. "se alguem medidas ou cobados falsar" ); id. "siquis mensuras uel cubitos falsauerit V solidos pectet" (id. 402); a. 1180 "siquis mensuras aut cubitos falsauerit pectet V solidos" (id. 420), etc.; Flores de Dereyto "e falsam os preytos" (Textos Port. Med. 460); Fuero Real "clerigo que falsar seelo del Rey" (p. 145.585). Véase también Morais. Lo citan para el gall. Carré, E. Rodríguez y Franco Grande, pero no se usa. Cfr. Corominas DCELC II, 479. |