gouernar
| |
'gobernar, dominar' , del lat. GŬBĔRNĀRE (REW 3903). Formas: gouernasse 676.25 "fillo nẽhũu que llj - o reyno", gouernado 889.11-12 "et ouue - seu curaçõ da conprida alegria". Se documenta desde el s. XIII: CSM 52.36 "desta guisa a madre de Deus / quis governar aqueles monges seus", 53.12 "mas hũa pobre moller / sa madr' era que fiava a lãa mui volonter / per que ss' ambos governauan", etc.; Pai Gomez Charinho (CA 256) "o mar da muit' e creede que non / se pod' o mundo sen el gouernar" (9); a. 1320 "ata que el Rey gouerne por sy seu Reyno" (CDGH 366); Cr. 1344 "e o senhor governavaos" (III, 201); Miragres "des aquel tenpo ata entõ fora gouernado ali por la grraça de Deus" (44); Corónica Iria "regeu et gouernou a egllesia de Roma" (p. 51); Soliloquio "senhor... se me nõ reges e me nõ governas... se me nõ governas e reges" (24.21,27); D. Eduarte Ensinança "e quaaes bem pode governar" (43.26); F. Lopes Cr. D. Pedro "dom Joham A. d' Alboq. que governava a casa del rrei" (p. 163.110). Más ejs. en Morais. En gall. mod. gobernar (véase E. Rodríguez ). Cfr. Corominas DCELC II, 733b (en cast. desde el s. X). |