maestria meestria meestria
| sust. |
'maestría, habilidad, engaño, ardid' , del sust. maestre, meestre. Formas: maestria 422.5 "fazendo sua - ", 452.15 "maguello que se deue criar a - et cõ siso", 516.4 (c. 350) "esto fazia el cõ - " (id. 518.18, 549.5), 568.34 "senõ com muy grã - de guerra", meestria 387.35 "mays que ya fogindo cõ - del rrey", 497.7 "que fezesem - que yam fugindo", 663.10 "por algua - ", 887.15 "de tã gran - foy feyta". La forma primitiva en los ss. XIII-XIV: CSM 18.60 "per santa maestria", 126.13 "non lla podian tirar dali / per maestria" ('medicina' ), 345.46 "connoceu as maestrias / con que ll' andava", etc.; Pero Garcia d' Ambroa (B 1577) "direyuos en doutra maestria que aprendeu... per Maestrias grandes que husou faz que non fal' o que nunca falou" (7,28), id. (840, 1235) "o cantar uosso de maestria" (15); Pero Garcia Burgales (988, 1380) "porque cuyda que faz hi maestria / enos cantares que fez" (10); Gonçal' Eanes do Vinhal (V 1007) "por maestria soubestes saber / da razon alhẽa uossa fazer" (22); Cr. Troyana "era feyto por grand engeño et por gran maestria" (I, 363.11). La forma meestria en los ss. XIV-XV: Miragres "señor, mẽestria nõ sey nĩhũa et por eso nõ te poso sãar" (p. 36); Gal. Estoria "cõ esta mẽestria" (14.4); Arte de Trovar "estas cantigas se poden fazer outrosy de meestria ou de rrefran" (CBN I, 16.21) (es acepción de los Cancioneros); Cr. 1344 "et da meestria que o Cide fez" (fol. 233aR); Vita Chr. "per sua meestria e ensinança" (p. 379); D. Eduarte Ensinança "que ajam todallas meestrias que o stremado cavalgador deve aver" (11.7), "aquestes teẽ toda sua meestria no apertar das pernas" (19.5); a. 1438 " Diego Afonso carpenteiro... por sua meestria... carpenteiro de seu ofiçio de meestria de carpenteria por dar meestria e ajudar a faser os ditos arcos" (Ferro2 p. 411), etc. De la forma mod. mestría no tengo ejs. ants. En gall. se usa también maestría, que no es del todo ajena al port. (un ej. de Castelo-Branco en Morais ). En cast. desde el XIII (Berceo Milagros 28). |