preguntar perguntar
| |
' preguntar' , de un lat. vulg. *PRAECŪNCTĀRE, alteración de PĔRCŌNTĀRI, con cambio de pref. y la influencia de CUNCTĂRI (cfr. Corominas DCELC III, 870-871; Machado, DELP1 1718b-19a, DELP2 1796b, y para distintas hipótesis Nascentes p. 610). Formas: preguntar 646.4-5, pregũtar 643.42, 647.23, pregũtarllj 646.21, pregũtalo 367.15, pregũtallo 220.42; preguntades 655.11; preguntaua 853.68, pregũtaua 131.15, 647.26, pregũtauã 492.15, 877.59; preguntou 45.68, 482.32, 640.15, 853.65-66,72, pregũtou 129.93, 131.12, 343.19, 395.6, 534.19, 559.5, 561.18, 852.37-38, preguntoua 152-153, pregũtoos 190.4, 214.39, 605.23, pregũtouos 335.6, pregũtouhos 559.8, preguntoulle 91.20, pregũtoulle 386.23, 409.11, 702.23, preguntoullj 380.25, 645.76, 652.9, pregũtoullj 672.35, 712.28, 713.4, pregũtoulles 370.7 (c. 226), pregũtoullis 497.10, 573.12, 640.4, preguntarõ 854.78, pregũtarõllj 336.22, 752.13, preguntarõllj 605.13. Desde los ss. XII-XIII: a. 1188-1230 "iste alcalde lo pregunte" (PMH Leges 768), "todo omne que ouier a preguntar. Todo omne que ouier a preguntar ad alio per iura o per firma pregunte al contemptor" (id. 848); CSM 5.51 "preguntoulli que fora", Pero da Ponte (1171, 1637) "aquel que foy preguntar" (4); Gil Perez Conde (B 1517) "preguntad'e quenquer uolo dirá" (9); Cr. 1344 "que o queria pregũtar por muytas novas" (III, 393); Cr. Troyana "preguntaron hu poderian achar el rey" (I, 114.28); Miragres "agora deuemos pregũtar" (p. 139), etc. También desde el XIII la variante perguntar (más tardía): Afons' Eanes do Coton (1121, 1589) "e perguntey a sse guareceria" (2); Fernand' Esquio (903, 1299) "tan ben perguntastes" (3), etc. Ambas formas perviven actualmente. En port. desde 1945 se impuso oficialmente perguntar, pero la forma etimológica sigue como en gall. Aquí falsamente los diccionarios registran sólo perguntar. Cfr. ambas en Morais y perguntar en E. Rodríguez. En cast. desde el Cid. |