segar
| |
' segar' , de SĔCĀRE ' cortar' (REW 7764). Una vez: 514.19 "mandou - o pã". Desde el XII: a. 1174 "si aliquid... ferraginem segauerit" (PMH Leges p. 401); CSM 289.1,11,15,25 "un lavrador que andava segando en dia de san Quirez... segava hũa messe... porque em aquel dia de san Q. segava... non ouveron ousança / de segaren"; Cr. 1344 "mandoulhe segar o pã" (fol. 238aR); a. 1364 "ojto ffojçes de ssegar pam" (Machado Voc. XIV 248); Dic. Alcob. 488 "comessor segar " (RPhil. VI, 78); a. 1351 "para segar e para mallar" (Duro p. 196); a. 1363 "para segar e carregar e malar" (id. 209); a. 1370 "non segedes nen maledes" (id. 211). Otros ejs. en Morais. En cast. desde el X (cfr. Corominas DCELC IV, 174b). |