tallar
| sust. |
' tajar, cortar' ' talar' , del lat. vulg. TĂLĔĀRE (TĂLĬĀRE ), derivado de TĂLĔA ' retoño' (REW 8542; Corominas DCELC IV, 346b). Formas: tallar 842.29 "de a correr et de a - ante algũas uezes", 843.9 "fezo y - et astragar quanto das portas achou fora", 845.2,12; tallou 639.7 "que llj - o almofar", 838.6-7 "cortou et - vinas et ortas", talloulle 276.34,35 " - logo as maos... - os pees", tallarõ 847.18 "et - vinas et pães"; tallando 838.16; tallada 843.23 "desque... ouue - et astragada Carmona". Desde el s. XIII (cfr. sust. en 1139 "e fere em na talhada... et fert in illa taliada", (PMH Leges I, 374); a. 1223 "talhando aut leuando madeyra" (PMH Leges 593); F. Caldelas "tallenle o pugno destro" (Salazar 18.15); a. 1262 "tallando ou leuando madeira" (Portel p. 140); CSM 17.53 "se non a testa lle seja tallada", 26.43,50,51 "talla o que trages tigo... quanto lle mandou tallava, poilo foi tallar / log' enton se degolava" (también 37.1,17, 117.13, 219.16, etc.), etc.; Cr. 1344 "mandoulhe talhar o venabre" (III, 388); R. S. Bento "de raiz os talhe" (RBF V, 24); Miragres "entõ tallarõ as lanças por fondo" (p. 97); Gal. Estoria "ou as tallam com seus coytelos" (211.15); Cr. Troyana "et tallauã os canpos" (II, 16.13), "que lle tallou a cabeça" (I, 103.14), etc. Otros ejs. en Morais. En cast. desde las Glosas y Cid. |