vestidura vistidura vistidura
| |
' vestidura' , del lat. VĔSTĪTŪRA (REW 9284). Formas: vestiduras 315.28 "uestido en - brãcas", vistidura 476.5 (c. 315) "en - de moller", vistiduras 504.3 (c. 338) "en - de moller". Desde el s. XIII (Machado DELP la conocía en el XV): CSM 2.11 "deull' hũa tal vestidura / que trouxe de parayso", 39.23 "con ssa vestidura", 115.201 "un hermitan sei atal / que vestiduras blandas / nen viandas / non usa terrẽaes", etc.; a. 1257 "en prezo de sua uestidura" (Salazar 25.27); Cr. 1344 "o escudeiro do conde tomou as vestiduras a hũu romeu" (III, 69); Miragres "para tãjer o fio da sua vestidura" (p. 20, también 45, 149), "d' ouro et de prata et de vesteduras" (p. 137); Gal. Estoria "et nõ vestiam vestidura nẽgũa" (88.6-7); Cr. Troyana "uestido en uestiduras de rromano" (II, 200.12); F. Lopes Cr. D. Pedro "por sua maão tirou ao bispo todas suas vestiduras" (p. 116.37); Corónica Iria "vestido de vestiduras branquas" (p. 58); Soliloquio "as vestiduras das virtudes" (15.7). La variante vistidura en Biblia "vestiromno de vistidura branca de bisso" (Nunes Florilégio 62); Graal "que vestades esta vistidura a caram da carne" (I, 285); Corte Imperial "tijnha uistida hũa uistidura longua" (Leite T. Arc. 61.16); Frades Menores "vistyo de vistidura de relligiom" (I, 13, etc.), cfr. "as pobrezilhas vesteduras" (I, 117); Contempl. S. Bernardo "outros lhe desuestiron as uistiduras que trazia" (BF VI, 113; junto a uestidura p. 107, 111; ambas en Canc. Geral, citadas por Freitas BF VIII, 103); Orto Esposo "uistidura" (187.26; junto a uestidura 24.22, 85.14 y uestedura 323.6); Corónica Iria "et andauan en villes vistiduras rasgadas" (p. 67); Soliloquio "a semelhança das suas vistiduras desvayradas" (40.19); Flos Sanctorum "daresme a vistidura que te deu o bispo" (Nunes Florilégio 131). En cast. desde el Cid. |