1220 |
LP 006/ 512 |
E ja que m ' end ' a partir ei, | esto pod ' ela veer ben, | que muita guerra lhe farei, | porque me faz partir d ' aquen, | ond ' eu sõo mui natural: | e sei lh ' eu un seu ome atal | qual averá morrer por én.| |
[+] |
1220 |
LP 002/ 903 |
Joham Fernandiz quer [ir] guerreyar, | e non quer vinhas alheas talhar, | mays quer queymar, ca lhi foron queimar, | en sa natura, ja unha vegada; | e non quer vinhas alheas talhar, | pero ten a mays da sua talhada.| |
[+] |
1221 |
LP 009/ 993 |
Salve -te, que concebiste | mui contra natura, | e pois teu padre pariste | e ficaste pura | Virgen, e poren sobiste | sobela altura | dos ceos, porque quesiste | o que el queria.| |
[+] |
1240 |
LP 008/ 77 |
E, mia dona, quen pregunta non erra; | e vós, por Deus, mandade preguntar | polos naturaes deste logar | se foderan nunca en paz nen en guerra, | ergo se foi por alg ' ou por amor.| |
[+] |
1240 |
LP 011/ 77 |
Fernan Gil and ' aqui ameaçado | dun seu rapaz e deostado mal; | e Fernan Gil ten -se por desonrado, | ca o rapaz é mui seu natural: | é filho dun vilão de seu padre | e demais foi criado de sa madre. | |
[+] |
1240 |
LP 001/ 85 |
E noutra parte tolheu mias naturas, | en que eu soía a guarecer; | e agora ei coitad ' a viver | e non son poucas, par Deus, mias rancuras, | come quen non come, ca o non ten; | se lho non dá, por sa mesura, alguen, | ai Dem ' , a ti dou eu estas mesuras!| |
[+] |
1240 |
LP 003/ 140 |
E da outra parte ven dos d ' Escobar | e de Campos, mais non dos de Cizneiros, | mais de Lavradores e de Carvoeiros; | e doutra vea foi dos d ' Estepar; | e d ' Azeved ' ar é mui natural, | u jaz seu padr ' e sa madr ' outro tal, | e jará el e todos seus erdeiros.| |
[+] |
1240 |
LP 017bis/ 148 |
E com[e] omen que quer mal doitear | seus naturaes, sol nõno provedes, | ca non son mais de dous, e averedes - | -los a perder polos muit[o] afrontar; | e sobr ' esto vos digo eu ora al: | daquestes dous, o que [vos] en meos val | vos fará gran mêngua, se o perdedes.| |
[+] |
1240 |
LP 034/ 158 |
Vós non trobades come proençal, | mais come Bernaldo de Bonaval; | por ende non é trobar natural, | pois que o del e do Dem ' aprendestes.| |
[+] |
1240 |
LP 001/ 265 |
Ante, faredes i vosso prazer | en quererdes con tal dona casar, | Fernan Díaz? -ca é de [tal] logar | que non podedes, per nen un poder, | aver nulh ' ome, ca as gentes son | de tal natura, se Deus mi pardon, | que non querran i su vós guarecer.| |
[+] |
1240 |
LP 008/ 349 |
Sempr ' en mia mort ' adevinhei | que avia a morrer por vós, | -e a morrer avemos nós; | mais por que non fiz -e m ' end ' é mal - | un filho vosso natural, | que achasse conselh ' en vós?| |
[+] |
1240 |
LP 013/ 352 |
Quand ' ora diz que me ferrá, | por que falei en Portugal, | onde mi sõo natural, | se me por esto ferirá, | oje foss ' eu ferido, | por que perdesse medo já; | que [me] fosse d ' el partido | [e de] toda esta andada.| |
[+] |
1240 |
LP 005/ 642 |
De tal guisa mi ven gran mal | que nunca de tal guisa vi | viir a home, poys naci; | e direy -vus ora de qual | guisa, se vus prouguer, me ven: | ven -mi mal porque quero ben | mha senhor e mha natural | que am ' eu mays ca min nen al, | e tenho que ei dereit ' y | d ' amar tal senhor mays ca min; | e sseu torto x ' é, se me fal, | ca eu non devi ' a perder | por muy gram dereito fazer: | mays a min dereito non val.| |
[+] |
1240 |
LP 028/ 653 |
E diz que vio ũu judeu, | que vio prender Nostro Senhor; | e averedes i gran sabor, | se vo -lo contar, cuido -m ' eu; | diz que é [un] judeu pastor, | natural de Rocamador, | e que á nom[e] Don Andreu.| |
[+] |
1240 |
LP 032/ 655 |
Se eu netas de Conde, sen seu grado, | tomo, en tanto com ' eu vivo for, | nunca poren serei desafiado, | nen pararei mia natura peior, | ante farei meu linhagen melhor | do que é o de Gueda, mais baixado; | e veeredes, pois meu filho for | neto de Gueda, con condes miscrado! |
[+] |
1240 |
LP 034/ 655 |
Por Deus, senhor, non me desenparedes | a voss ' amor que m ' assy quer matar; | e valha -mi bon sen que vos avedes | e Deus porque vol ' eu venho rogar; | e valha -mi, fremosa mha senhor, | coyta que levo por vos e pavor; | e valha -mi quam muyto vos valedes; | e valha -mi porque non saberedes | que vus eu nunca mereci pesar | de que me vus con dereito queixedes, | ergo se vus pesa de vus amar; | e non tenh ' eu que é torto nen mal | d ' amar home sa senhor natural, | ant ' é dereito e vos vol ' entendedes.| |
[+] |
1240 |
LP 029/ 747 |
E diss ' ela, come bem ensinada: | "Por entendedor vos quero filhar | e, poys for a rromaria acabada, | aqui, d ' u sõo natural, do Sar, | cuydo -[m ' eu], se me queredes levar, | ir -m ' ei vosqu ' e fico vossa pagada." |
[+] |
1240 |
LP 035/ 750 |
Hun bispo diz aqui, por sy, | que é de Conca, mays ben sey, | de mi, que bispo non achey | de Conca, des que eu naci, | que d ' alá fosse natural; | mays d ' aqueste mi venha mal | se nunca tan sen conca vi.| |
[+] |
1240 |
LP 002/ 858 |
Todo senhor, de mays rey natural, | dev ' os vassalos de mort ' a partir, | e acorre -lhes cada que os vir | estar en coyta. |
[+] |
1240 |
LP 009/ 993 |
Salve -te, que concebiste | mui contra natura, | e pois teu padre pariste | e ficaste pura | Virgen, e poren sobiste | sobela altura | dos ceos, porque quesiste | o que el queria.| |
[+] |
1264 |
CSM 15/ 144 |
Juỹao diss ' ao ome santo: || "Sabedor es, e muito me praz; || mas quer ' agora que sábias tanto || que mui mais sei eu ca ti assaz, || e de tod ' esto eu ben m ' avanto || que sei o que en natura jaz. |
[+] |
1264 |
CSM 15/ 147 |
Mas tornemos y log ' a cordura, || por Deus que o mund ' en poder ten, || ca este feit ' é de tal natura || que dev ' om ' en seer sabedor. |
[+] |
1264 |
CSM 15/ 147 |
Eles assi a lança catando, || que creer podian muit ' adur, || maestre Libano foi chegando, || filosofo natural de Sur, || que lles este feito foi contando, || ca esse non detevera nenllur || des que leixara a ost ' alçando || e Juyão morto sen coor.|| |
[+] |
1264 |
CSM 29/ 188 |
Poren as resprandecer || fez tan muit ' e parecer, || per que devemos creer || que é Sennor das naturas, || que nas cousas á poder || de fazer craras de scuras.|| |
[+] |
1264 |
CSM 40/ 217 |
Salve -te, que concebiste || mui contra natura, || e pois teu padre pariste || e ficaste pura || Virgen, e poren sobiste || sobela altura || dos ceos, porque quesiste || o que el queria.|| |
[+] |
1264 |
CSM 42/ 221 |
A Virgen mui groriosa ... || Sobr ' aquest ' hũa vegada | chegou y un gran tropel || de mancebos por jogaren | à pelot ' , e un donzel || andava y namorado, | e tragia seu anel || que ssa amiga lle dera, | que end ' era natural.|| |
[+] |
1264 |
CSM 65/ 289 |
A creer devemos que todo pecado ... || Pero se aquest ' é fol, pela ventura, || aguarda -lo -ei tẽe la noit ' escura; || ca se el non é ben louco de natura, || algur irá long ' albergar apartado. |
[+] |
1264 |
CSM 65/ 294 |
E pois que foy morto, quis Deus que soubes[s]en || sa mort ' os da vila e logo vẽessen || sobr ' el fazer doo e ll ' onrra fezessen || como a seu sennor natural e amado, || A creer devemos que todo pecado ...|| |
[+] |
1264 |
CSM 72/ 313 |
Seu padre, quand ' est ' oyu, || de sa casa enton sayu; || na via un morto viu || ben d ' i natural, || Quen diz mal ...|| |
[+] |
1264 |
CSM 78/ 330 |
"||Non pode prender nunca morte vergonnosa ... || Enquant ' el a missa oya ben cantada, || teve ja el conde que a cous ' acabada || era que mandara, e poren sen tardada || enviou outr ' ome natural de Tolosa;|| |
[+] |
1264 |
CSM 81/ 337 |
De que atan ben sãou || a Virgen aquesta || moller, que logo tornou -ll ' || a carne comesta || ygual || e con sa coor natural, || Par Deus, tal sennor muito val ...|| |
[+] |
1264 |
CSM 91/ 362 |
A Virgen nos dá saud ' | e tolle mal ... || E era de tal natura || aquel mal, com ' aprendi, || que primeiro con friura || os fillava, e des i || queimavan peyor que fogo; e assi || sofrian del todos gran coita mortal.|| |
[+] |
1264 |
CSM 115/ 430 |
"Ai, amigos meus, || porque vossa natura || non endura || muito fame nen sede, || dous tẽede || pães. |
[+] |
1264 |
CSM 149/ 520 |
Mas, como cuidar deve | null ' ome que non possa || a Ostia ser carne, | pois que Deus quis a nossa || prender e seer ome | e resurgir da fossa, || por seu poder tod ' esto | que [é] sobre natura?|| |
[+] |
1264 |
CSM 179/ 583 |
Esta Sennor de mesura || fisica sobre natura || mostrou e quis aver cura || dũa moller, direi qual, || Ben sab ' a que pod ' e val...|| |
[+] |
1264 |
CSM 179/ 583 |
Ben sab ' a que pod ' e val... || Con este mal que sofria || a Salas en romaria || de Molina sse fazia || levar, ca d ' i natural || Ben sab ' a que pod ' e val...|| |
[+] |
1264 |
CSM 194/ 623 |
E dessa natura mesma | levou sig ' un companneiro.|| |
[+] |
1264 |
CSM 219/ 685 |
Outras ystorias muitas | en aquel marmor fazer || mandou de muitas naturas; | e ouve d ' acaecer || que poseron y o demo, | e fórono conpõer || mui mal feit ' en sa fegura, | segundo x ' el é astroso.|| |
[+] |
1264 |
CSM 221/ 688 |
Ca muito a amar deven, | porque Deus nossa figura || fillou dela e pres carne; | ar porque de sa natura || vẽo, e porque justiça | tẽen del e dereitura, || e Rei nome de Deus éste, ca el reina todavia.|| |
[+] |
1264 |
CSM 224/ 695 |
A Reynna en que é | comprida toda mesura, || non é sen razon se faz | miragre sobre natura.|| |
[+] |
1264 |
CSM 234/ 719 |
Este moço de Saldanna | era, per com ' apres ' ey, || natural, e Don Rodrigo | o criou, per quant ' eu sei, || que tiin ' aquela terra, | ca ric -om ' era del Rey, || e que con seus cavaleiros | lle avia de servir.|| |
[+] |
1264 |
CSM 235/ 721 |
Hũa vez dos ricos -homes que, segundo que eu sei, || se juraron contra ele | todos que non fosse Rey, || seend ' os mais seus parentes, | que divid ' é natural.|| |
[+] |
1264 |
CSM 242/ 744 |
E d ' ela fazer aquesto | á gran poder, a la fe, || ca Deus lle deu tal vertude | que sobre natura é; || e poren, macar nos ceos | ela con seu Fillo sé, || mui tost ' acá nos acorre | sa vertud ' e seu poder.|| |
[+] |
1264 |
CSM 248/ 759 |
Ca u a nossa natura | quer obrar mais mal ca ben, || guarda -nos ela daquesto, | que non possamos per ren.|| |
[+] |
1264 |
CSM 268/ 55 |
Hũa dona filladalgo, | que ben de terra de França || era natural, avia | na Virgen gran confiança; || e servindo -a de grado | sempre sen nulla dultança, || ouv ' en seu corpo doores | grandes que todos tememos.|| |
[+] |
1264 |
CSM 282/ 86 |
E daquest ' un seu miragre | mui fremoso contarey || que mostrou grand ' en Segovi ' a, | com ' eu en verdad ' achey, || un fillo de Diag ' Sanchez, | [un] cavaleiro que sey || que na cidade morava | e era en natural.|| |
[+] |
1264 |
CSM 288/ 101 |
El natural dũa terra | foi que ora é chamada || Cantaaria per nome, | viçosa e avondada; || e ali senpre fazia | sa vida e ssa morada, || servindo a Groriosa| que aos seus non falece.|| |
[+] |
1264 |
CSM 301/ 133 |
Macar faz Santa Maria | miragres dũa natura, || muitas vezes y os cambia | por mostrar ssa apostura.|| |
[+] |
1264 |
CSM 301/ 133 |
Macar faz Santa Maria | miragres dũa natura ...|| |
[+] |
1264 |
CSM 301/ 133 |
Macar faz Santa Maria | miragres dũa natura ...|| |
[+] |
1264 |
CSM 301/ 133 |
"Ay, Santa Maria, | tu que es lum ' e conorte || dos coitados , tu me guarda | de tan gran malaventura || Macar faz Santa Maria | miragres dũa natura ...|| |
[+] |
1264 |
CSM 301/ 133 |
"||Macar faz Santa Maria | miragres dũa natura ... || Des quand ' aquest ' ouve dito, | appareceu -ll ' a Reynna || dos ceos con gran conpanna | d ' angeos que sigo tĩia, || e fillou -o pela mão | e soltó -o muit ' agỹa || dos ferros, e disse logo: | "Sal desta prijon escura. |
[+] |
1264 |
CSM 301/ 134 |
"||Macar faz Santa Maria | miragres dũa natura ...|| |
[+] |
1264 |
CSM 301/ 134 |
Macar faz Santa Maria | miragres dũa natura ...|| |
[+] |
1264 |
CSM 301/ 134 |
Macar faz Santa Maria | miragres dũa natura ... |
[+] |
1264 |
CSM 321/ 183 |
Esta de Cordova era | natural, e padecia || enfermedade mui forte | que na garganta avia, || a que chaman lanparões, | que é maa maloutia; || e passara ja tres anos | que esta door tiinna.|| |
[+] |
1264 |
CSM 325/ 192 |
Aquesta natural era | do gran reino de Sevilla, || dun logar en que miragres | faz a de Deus Madr ' e Filla, || que Tudia é chamado; | e d ' oyr a maravilla || que avẽo deste feito | muito m ' ende prazeria.|| |
[+] |
1264 |
CSM 335/ 216 |
Com ' en si naturalmente | a Virgen á piadade, || assi naturalment ' ama | os en que á caridade.|| |
[+] |
1264 |
CSM 335/ 216 |
Com ' en ssi naturalmente | a Virgen á piadade ...|| |
[+] |
1264 |
CSM 335/ 216 |
Com ' en ssi naturalmente | a Virgen á piadade ...|| |
[+] |
1264 |
CSM 335/ 216 |
Com ' en ssi naturalmente | a Virgen á piadade ...|| |
[+] |
1264 |
CSM 335/ 216 |
Com ' en ssi naturalmente | a Virgen á piadade ... || Onde foi que aquel ome | bõo e sen tod ' engano || quanto de comer avia | dera en ũu mao ano || e caro todo a pobres, | que non catou prol nen dano || que ll ' ende poren vẽesse.| |
[+] |
1264 |
CSM 335/ 217 |
Mais a que por omildade || Com ' en ssi naturalmente | a Virgen á piadade ...|| |
[+] |
1264 |
CSM 335/ 217 |
"Ai, ome bõo, | pora esta creatura, || por Deus, dade -lle que cómia, | e a nos mentes parade || Com ' en ssi naturalmente | a Virgen á piadade ...|| |
[+] |
1264 |
CSM 335/ 217 |
Diss ' enton a moller bõa: | "Vel da farỹa me dade, || Com ' en ssi naturalmente | a Virgen á piadade ...|| |
[+] |
1264 |
CSM 335/ 217 |
"Acá entrade, || Com ' en ssi naturalmente | a Virgen á piadade ...|| |
[+] |
1264 |
CSM 335/ 217 |
Com ' en ssi naturalmente | a Virgen á piadade ...|| |
[+] |
1264 |
CSM 335/ 217 |
Com ' en ssi naturalmente | a Virgen á piadade ... || E a bõa moller logo | foi catar u a leixara, || pera dar -ll ' aquelas papas | que a seu fill ' adubara; || e achar sol nona pode, | e cuidou que se mudara || por pedir a outras portas, | e diss ' aos seus: |
[+] |
1264 |
CSM 335/ 218 |
"Buscade || Com ' en ssi naturalmente | a Virgen á piadade ...|| |
[+] |
1264 |
CSM 335/ 218 |
Enton s ' acordaron todos | que fazian neiçidade || Com ' en ssi naturalmente | a Virgen á piadade ...|| |
[+] |
1264 |
CSM 335/ 218 |
Com ' en ssi naturalmente | a Virgen á piadade ...|| |
[+] |
1264 |
CSM 335/ 218 |
Com ' en ssi naturalmente | a Virgen á piadade ...|| |
[+] |
1264 |
CSM 335/ 218 |
Enton aquel bõo ome | seve gran peça cuidando || de como viu este feito, | e muito mentes parando; || e fez chamar os gentiles | e esteve -lles rogando || muito que daquesta cousa | lle dessen certãidade, || Com ' en ssi naturalmente | a Virgen á piadade ...|| |
[+] |
1264 |
CSM 335/ 218 |
Com ' en ssi naturalmente | a Virgen á piadade ... || Quando ll ' est ' ouveron dito, | el foi log ' aos crischãos || e mostrou -lles este feito | e disse -lles: |
[+] |
1264 |
CSM 335/ 219 |
Com ' en ssi naturalmente | a Virgen á piadade ...|| |
[+] |
1264 |
CSM 335/ 219 |
Com ' en ssi naturalmente | a Virgen á piadade ...|| |
[+] |
1264 |
CSM 335/ 219 |
Com ' en ssi naturalmente | a Virgen á piadade ...|| |
[+] |
1264 |
CSM 335/ 219 |
Com ' en ssi naturalmente | a Virgen á piadade ...|| |
[+] |
1264 |
CSM 335/ 219 |
Com ' en ssi naturalmente | a Virgen á piadade ... |
[+] |
1264 |
CSM 336/ 221 |
Enton diss ' o cavaleiro: | "Mia Sennor, eu sõo vosso, || e a vos per nulla guisa | mentir non devo nen posso; || mais est ' erro per natura | ben des Adan é -xe nosso, || de que non seremos sãos, | se per vos non guarecemos".|| |
[+] |
1264 |
CSM 336/ 221 |
Enton respondeu a Virgen | mui comprida de mesura: || "Porque teu ben connocemos | e entendes ta loucura, || eu farei que o meu Fillo | te cambiará a natura || que ja mais esto non faças, | ca desto poder avemos".|| |
[+] |
1264 |
CSM 340/ 230 |
Ca Deus que é lum ' e dia, || segund ' a nossa natura || non viramos sa figura || senon por ti, que fust ' alva.|| |
[+] |
1264 |
CSM 342/ 236 |
Ca en fegurar as cousas | da fegura que og ' an || nen d ' outras naturas muitas, | non prendeu nen prend ' affan || Deus, nen sol filla cuidado | de as fegurar, ca tan || gran poder á no começo | ben come no acabar.|| |
[+] |
1264 |
CSM 352/ 258 |
Dest ' un fremoso miragre | vos direi se m ' ascuitardes, || que fezo Santa Maria; | e se y mente parardes, || por mui grande o terredes | quant ' en ele mais cuidardes, || e veredes com ' a Virgen | á poder sobre natura.|| |
[+] |
1264 |
CSM 352/ 258 |
Aquest ' a un cavaleiro | conteceu que vassal ' era || dun fi de rey, e por ele | fazia jostiça fera, || e que ũu açor mui bõo | hũa vegada lle dera || que fora dun cavaleiro | natural d ' Estremadura.|| |
[+] |
1264 |
CSM 355/ 269 |
Ela ouve gran despeito | del por esto que dissera, || porende lle buscou morte, | poi -lle tal resposta dera; || e a entrante da vila | ond ' ele natural era, || meteu mui fort ' apelido | e ouve o rostro rascado.|| |
[+] |
1264 |
CSM 382/ 329 |
Mais al Rey muito pesava | e tiinna -o por mal, || porque ele o criara | e era seu natural || e en Toledo casara | e leyxara y sinal || de fillos que lle naçeran.| |
[+] |
1264 |
CSM 423/ 412 |
E u bestias, per com ' o escrito diz, || fez de naturas muitas mais ca mil, || muito foi; pero mais u eno vil || presev ' ontr ' elas jouv ' o mui fiiz.|| |
[+] |
1300 |
LP 004/ 758 |
Natura das animalhas | que som dũa semelhanza | é de fazerem crianza, | mais des que som fodimalhas.| |
[+] |
1300 |
LP 004/ 758 |
As que som dũa natura | junta[n] -s ' a certas sazões | e fazen sas criações; | mays vejo ja criatura | ond ' eu nom cuydey vee -la, | e por én me maravilho | de Bodalho fazer filho, | per natura, na Camela.| |
[+] |